dijous, 10 d’agost del 2017

En la propera legislatura els polítics han de prendre la decisió de reduir de forma considerable la quantia de les pensions. Serà Espanya capaç de crear tants llocs de treball en a penes 2 anys com per absorbir aquest creixement? . O bé el Govern decideix rebaixar les pensions i adequar la despesa a l'ingrés.






Les dades no menteixen. Mentre els cotitzants es troben en mínims i la devaluació salarial es tradueix en una recaptació menor, els pensions augmenten any rere any. La situació de dèficit (15.000 milions el 2014) podria agreujar-se en tot just uns anys deixant la 'guardiola' de les pensions sense fons, en aquest moment, els polítics han de prendre la decisió de reduir de forma considerable la quantia de les pensions o reduir el despesa pública per compensar el cost.

El futur de les pensions espanyoles és més que incert. Els polítics solen parlar de les pensions futures però la situació afecta les que es paguen ara, les rebudes en tot just un parell d'anys. En aquest moment, els polítics espanyols hauran de prendre la decisió de baixar-les. L'actual sistema es troba trencat, només salvat pel Fons de la Seguretat Social que es quedés sense fons en poc més de dos o tres anys al ritme actual. Hi ha prop de 2,5 milions de persones entre 59 i 63 anys Serà Espanya capaç de crear tants llocs de treball en a penes 4 anys com per absorbir aquest creixement? I no només per compensar-sinó per millorar la ràtio i acabar amb el dèficit.

La tempesta perfecta s'acosta abruptament. Els ingressos de les cotitzacions són insuficients per al pagament de les pensions. D'una banda, perquè el nombre de cotitzants ha caigut i el nombre de pensionistes creix cada any. Al juny de 2015 hi havia 9.293.058 pensions un 1,1% més que al juny de 2014 i fins a un 2,6% més que en el mateix mes de 2013. Al maig de 2015 aquesta xifra era d'un ràtio de 2,29 cotitzants per pensionista, un dels més baixos de la sèrie històrica.

D'altra banda, perquè la brutal devaluació salarial que s'ha produït a Espanya llasta els ingressos dels nous cotitzants que s'uneixen gràcies a la millora del mercat laboral. Un dels últims informes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) explicava que el sou més freqüent a Espanya era de poc més de 15.000 euros bruts a l'any, així ha estat durant 2012, 2013 i 2014 tots ells anys de dèficit a la Seguretat Social . Això es tradueix en que no es recapti prou com va passar el 2014 i passarà el 2015.

Les dades no menteixen. El dèficit de la Seguretat Social ha tancat 2014 amb un desfasament de 15.000 milions. La gran basa del PP és que l'increment del nombre de cotitzants pugui compensar el desfasament, basa que la brutal devaluació salarial del país ha posat en escac. El 2014 es va incrementar el nombre de cotitzants, per primera vegada des de 2007, en 417.574 que es va traduir en 680 milions més de recaptació. El 2015 s'espera una creació propera als 600.000 llocs de treball (segons Fatima Báñez), és a dir, la recaptació tornarà a acabar molt lluny de compensar el dèficit.

Mariano Rajoy ja ha recomanat als joves que estalviïn perquè el futur de les seves pensions no està garantit. Encara que no ha estat el primer, ja que, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, va ser el primer a obrir la caixa de tuenos. En una conferència a Pamplona Linde ha advertit que "amb aquest Govern i amb qualsevol govern, va portar de manera inevitable a un sistema de pensions en què la pensió mitjana serà cada vegada més baixa. Això és així, per raons demogràfiques, és inevitable ". Recentment, al congrés el governador va tornar a ratificar-se, altres veus com la de Juan Rosell, president de la CEOE, també s'han sumat. Tot i que el veritable problema és ara, en tot just un parell d'anys

Ingressos vs despeses

L'actual sistema de pensions té la forma de les grans estafes piramidals com ha denunciat en més d'una ocasió el director de l'Institut Juan de Mariana, Juan Ramón Rallo. Les pensions actuals es paguen gràcies a la recaptació dels nous cotitzants, no per la riquesa generada per cada pensionista al llarg de la seva vida laboral. La seva fallida, igual que el d'aquestes estafes, arriba quan els nous ingressos no poden cobrir tots els pagaments.

Les entrades de diners arriben per tres vies: En primer lloc, pel nombre de cotitzants que encara s'està recuperant segueix lluny de nombres que permetin fer front al nombre de pensionistes. En segon lloc, els anys cotitzats que ja s'han ampliat fins als 67. Finalment, l'import de les cotitzacions que es tracta d'una de les més altes de tota l'OCDE amb un 35%, de manera que és difícil que pugui incrementar-se . A més, que repercutiria negativament en la creació d'ocupació.

Les despeses per la seva banda continuen creixent inexorablement perquè el nombre de pensionistes creix any rere any. Fins i tot el ritme s'accelerés en els propers anys per la inversió de la piràmide demogràfica. També creix el nombre d'anys que es rep el pagament perquè l'esperança de vida ha augmentat i afortunadament ho seguirà fent. L'últim gran pilar de la despesa és la quantia de les pensions, la de jubilació des de juny de 2014 a juny de 2015 ha crescut un 2,1%, una mitjana de poc més de 1.000 euros.

El dèficit es menjarà la 'guardiola' de les pensions

En tot just tres anys el Govern de Mariano Rajoy s'ha vist obligat a treure més de 28.000 milions del Fons, prop de 38% del total. La Seguretat Social va tancar al 2014 amb un dèficit del 1,5% del PIB, és a dir, 15.000 milions d'euros. No és la primera vegada, en 2012 va ser un 0,7% i el 2013 un 1,1%.

En el Fons quedaven al desembre de 2014 prop de 41.000 milions, que l'actual ritme podrien servir de matalàs durant tres o quatre anys més. Tot i que el ritme de creixement de dèficit: 7.000 milions, 11.000 milions i posteriorment 15.000 podrien indicar que la despesa tant en 2015 com 2016 rondaria els 20.000 milions deixant la 'guardiola' sense recursos per 2017. A més, si seguim les despeses mes a mes, la despesa segueix augmentant des de màxims. Al juny va pujar un 2,9% respecte a juny de 2014 sumant la xifra rècord de 8.237.000 d'euros.

I Llavors què?

Es podrien donar dues solucions: O bé el Govern decideix rebaixar les pensions i adequar la despesa a l'ingrés. O s'han de recórrer a altres ingressos de l'Estat per sufragar la despesa. Les dues solucions tenen un nombre alt d'inconvenients i reticències.

La primera opció seria l'aposta política més arriscada. Els pensionistes sumarien prop de 10 milions de vots, convertint-se en la força més determinant del país. Pràcticament cap partit assumiria un cost polític tan alt, després de les actuacions que han fet PP i PSOE en el passat. A més, sense una recuperació forta tindria altres dos problemes: En primer lloc, una caiguda de les pensions significaria una forta pertorbació en el consum intern, vital per al creixement de qualsevol país. En segon lloc, moltes famílies sense feina subsisteixen gràcies als diners de les pensions, una rebaixa en elles s'aguditzaria la seva situació.

L'altra opció implicaria realitzar autèntics malabars per mantenir l'actual sistema d'Estat, assumir el cost creixent del pagament d'interessos per deute, al costat d'una desviació de l'1% o 2% del PIB en la despesa de pensions i complir amb el dèficit pactat amb Europa. El 2016 Espanya hauria d'haver aconseguit rebaixar el seu dèficit per als menys en 3 punts de PIB, és a dir, 30.000 milions. La cosa no acaba aquí, els compromisos per 2017 seria del 1,4% del PIB i per 2018 assolir el 0%.

Tampoc és solució esperar que des de Brussel·les arribi ajuda al respecte. Un dels grans debats entre Grècia i troica ha tingut com a fons comú al sistema de pensions hel·lè que és insostenible, igual que l'espanyol ara mateix. Les promeses de pagament no poden mantenir-se amb els diners de tercers.

Per tant, la solució d'utilitzar altres partides deixa molts dubtes. Equilibrar els pressupostos amb la forta pujada de la despesa en pensions, en tot just 12 anys s'ha doblat passant de 64.958.000 el 2002 a 127.484 el 2014. Una altra partida que també necessitarà majors dotacions en un futur serà el pagament d'interessos pel deute que des el 2009 (17.400) s'ha duplicat fins als 36.590 milions el 2014. més tenint en compte que Espanya té el volum més alt de deute públic de la seva història. Al que caldria sumar les diferents despeses de l'Estat de Benestar com educació, sanitat o inversions públiques que ara se situa en xifres anormalment baixes. Tot això faria molt difícil la situació econòmica del govern.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS