Tampoc queden ja periodistes, han estat depredats per Sobren els exemples però no les anàlisis que ens ajudin a entendre com operen i quins són els objectius d'unes pràctiques que han degradat l'ecosistema mediàtic fins fer-lo desaparèixer.
Si paramilitar es diu d'aquella persona afiliada a una organització civil dotada d'estructura o disciplina militar [1] podem dir dels paraperiodistas que són aquells periodistes afiliats a mitjans massius que segueixen una disciplina militar llançant bombes informatives sobre els objectius definits per les seves empreses. En el cas que ens serveix d'exemple l'objectiu és Veneçuela, concretament el procés bolivarià i de pas intervenir en la configuració del proper govern del Regne d'Espanya. Els paraperiodistas com fa temps els crancs de riu americans (més voraços, més grans i insubstancials) que van envair els rius espanyols fins exterminar els autòctons, així, aquesta nova espècie periodística els ocupadors tenen vincles amb corporacions nord-americanes neden pels nostres televisors alimentant les pors i prejudicis de l'opinió pública al servei dels seus amos.
La televisió és el mitjà on més sovint opera aquest gran depredador, potser perquè, com mostra l'Enquesta General de Mitjans (2015), la televisió compta amb el 88,3% de l'audiència, superant a gran distància a la resta. És a la televisió on el paraperiodista es mostra més eficaç i mortífer doncs les característiques de la televisió la converteixen en un mitjà ideal per atacar les emocions, manejar els estereotips, reforçar els prejudicis i opinions preestablertes, i bloquejar la reflexió.
La notícia-bomba que va emetre el canal Antena 3, el divendres 22 de gener, tenia el següent titular: "Les imatges que demostren la relació de la CUP, Podem i l'entorn d'ETA amb el règim de Nicolás Maduro" i continuava "Antena 3 Noticias aconsegueix en exclusiva imatges que demostren la relació dels independentistes catalans de la CUP, Podem i l'entorn d'ETA amb el règim de Nicolás Maduro a Veneçuela. Representants d'aquests tres col·lectius van viatjar a Veneçuela en un avió militar que sol utilitzar habitualment el mateix president veneçolà. "
Aquest tipus d'atacs sempre apareixen amb el cartell d ' "exclusiva", això permet atreure millor l'atenció de l'espectador al qual se li està indicant que no podrà trobar el que va a veure en altres mitjans. Després apareixeran en dies consecutius més "revelacions", cal mantenir durant el major temps possible l'expectació sobre una cosa nova que va a saber-se. Es parlarà de "els 13 de madur" [2], i juntament amb petites dosis d'imatges borroses, afirmacions inconnexes i opinions camuflades de notícia s'anirà reduint el discurs a només tres termes que són els que interessa fixar en l'espectador: Veneçuela, la CUP, Podem i ETA.
La "notícia", o millor dit, la consigna que ha de fixar-se es replicarà en diferents mitjans, per crear una "corrent", és a dir, una campanya. Al principi com es tracta de conglomerats mediàtics (conjunt d'empreses de mitjans) seran les filials d'Antena 3 com Onda Cero, Antena 3 internacional, la Sexta, i després altres mitjans als que els interessa sumar-se a l'onada per raons ideològiques però en general perquè comparteixen els mateixos interessos, en aquest cas atacar Veneçuela i orientar convenientment els pactes polítics de la nova legislatura.
L'aire de misteri que s'aconsegueix amb petites dosis seqüenciades i usant els termes "exclusiva" i "revelacions" no només manté l'atenció sinó que reforça l'imaginari d'alguna cosa il·legal, prohibit, condemnable. L'estat d'ànim aconseguit impedeix que l'espectador es faci preguntes lògiques com per exemple, com és possible que s'enlairés un avió veneçolà d'un aeroport espanyol sense coneixement i autorització de les autoritats espanyoles? I si les autoritats ho van autoritzar ¿no seria perquè era perfectament legal i públic? Si a l'avió anava una persona vinculada a ETA o simplement al terrorisme per què es va permetre que prengués aquest avió, més tot i saber que tots els espanyols que surten del país tant d'aeroports privats com públics han de passar per controls de passaport? I si anava una dirigent de Podem i una altra de la CUP a un passatge de 32 persones ¿què filiació política tenien la resta i per què és important la d'aquestes dues persones i no la de la resta? ¿Què passa amb la resta de les persones de nacionalitat espanyola que viatjaven en aquest avió? ¿Suposant que les dues dirigents assistissin a un acte sobre ETA, es tractava d'un acte il·legal? ¿També és il·legal assistir a un acte sobre el fonamentalisme islàmic? Si la cadena de televisió considera que es va violar la llei o assistir a un acte sobre l'independentisme el converteix a un automàticament en terrorista per què no ho denuncia a les autoritats espanyoles o a la justícia?
¿Les imatges per si soles poden demostrar que hi ha acords o vincles entre les persones? Per què jo mateixa, una professora universitària, aparec a l'informatiu acompanyada d'imatges d'anys anteriors, unes de març del 2014 preses d'un homenatge a Chávez en el qual Pablo Iglesias era el presentador i va presentar a desenes de persones i altres d'una conferència del 2012 quan ni tan sols s'havia creat Podem? És més ¿per què es em vincula a Podem quan des de la seva fundació he sostingut una posició molt crítica amb aquesta formació política [3]? ¿Potser perquè sòl desvetllar sovint la guerra mediàtica i les tècniques de manipulació emprades [4]? ¿O perquè sempre he defensat la legitimitat del govern bolivarià i la no ingerència del govern espanyol [5]?
La propaganda de guerra sempre actua sobre terreny prèviament bombardejat. En aquest cas ja hi ha una matriu d'opinió conformada per tots els mitjans generalistes espanyols per acabar amb el procés de transformació revolucionària empresa pel president H. Chávez. La matriu s'ha construït sobre dues coordenades: identificar el govern bolivarià com dictadura i la repressió de l'oposició. Poc importa si a Veneçuela hi ha hagut més de 20 processos electorals avalats per organismes internacionals, per diputats espanyols d'esquerres i de dretes, o que l'oposició hagi guanyat les últimes eleccions i sigui majoria al Congrés veneçolà. Per als espectadors habituats a informar-se per la televisió és com si no existissin aquestes eleccions. El mateix passa amb el tema de la repressió política, poc importa que els polítics detinguts i condemnats com el cas de Leopoldo López o Antonio Ledezma, ho hagin estat per delictes greus de conspiració i plans terroristes que al nostre propi país haguessin tingut condemnes encara més llargues. D'altra banda, per a un operador espanyol i per als partits conservadors, el terrorisme d'ETA ha donat molt de joc per donar suport o condemnar opcions polítiques, per ancorar a la part més volàtil del seu electorat, i s'ha convertit ja en una etiqueta de senyalització d'un govern enemic. Les sigles ETA, en el cas d'aquesta paranoticia, estan buidades de contingut i la seva única funció és desqualificar.
La notícia que analitzem es construeix sobre aquests eixos preestablerts. El seu objectiu fonamental és alimentar novament l'animadversió de l'espectador cap al govern bolivarià i de pas deteriorar la imatge de Podem i la CUP, just en un moment en què els mercats del deute i els cercles d'empresaris demanen a crits un govern estable que garanteixi la continuïtat de l'espoli. Qualsevol dels escenaris que es materialitzi estarà ja precondicionado. Si es tracta d'un pacte PSOE-Podem-nacionalismes, amb aquesta campanya s'obligarà a que estiguin contínuament donant mostres de la seva moderació i les seves responsabilitats d'Estat. Si el pacte és PP-PSOE-Ciutadans, l'electorat hi haurà ja "entès" que és l'opció més raonable per a l'estabilitat. Si es repeteixen les eleccions es podrà seguir espantant l'opinió pública amb campanyes de desgast que moderin i limitin les opcions de canvi i decantin l'electorat cap a opcions de govern viables (des del punt de vista dels interessos empresarials). Per descomptat, aquests bombardejos paraperiodísticos no té a veure amb que Podem o la CUP siguin opcions d'esquerres, que no ho són, ni tan sols transformadores del que substancial. Els mitjans dels paraperiodistas també són subjectes polítics i depenent del seu accionariat els agraden més unes o altres opcions. El paraperiodista, com el paramilitar, actua en defensa de qui li paga i els seus valors són els de l'empresa. En allò que és política d'Estat (empresa) no hi ha diferències ideològiques que valguin, els mitjans no competeixen entre si, es posen d'acord. Les contradiccions que algú pot veure entre els programes de La Sexta o els d'Antena 3 són fruit de repartiment d'audiències, es tracta de cobrir tots els fronts possibles i per això el format canvia donant una aparença més juvenil, moderna o progressista.
Anem a qui paga, o des de quin avió es llancen els míssils perquè això ajuda a entendre la composició concreta del míssil. En aquest cas es tracta d'Antena 3 televisió pertanyent al grup Atresmedia presidit per José Creuheras, anteriorment per José Manuel Lara Bosch (2003-2015) i anteriorment per Javier Godó (1989-1992). L'empresa mare de Atresmedia és Atresmedia Televisió que va ser qui el 1989 va obtenir una de les tres llicències per a televisió privada a Espanya. (Deixo al lector curiós que investigui sobre aquests personatges, les seves connexions amb el capital financer, productiu i figures en relleu polític [6]).
L'origen d'Antena 3 televisió que dóna lloc després a la Corporació (conjunt d'empreses de mitjans sota el nom de Atresmedia) està a la ràdio Antena 3 S.A. (1982-1989) en la qual el capital majoritari era de l'empresa editorial La Vanguardia (52%) i ABC-Premsa espanyola (13%) l'agència Europa Press i el Grup Zeta. Ja el 1989, com ràdio, va ser la primera societat anònima en l'àmbit de la comunicació que va entrar a cotitzar en borsa [7] i entre 1992 i 1997 Antena 3 es va vincular al grup PRISA que com sabem, gràcies al govern de Felipe González i seus vincles amb el PSOE es va expandir per Amèrica Llatina.
A partir de 1997 una altra gran empresa, amb interessos i negocis a tot Amèrica Llatina, Telefónica, passa a ser l'accionista majoritari de la societat Antena 3 (49%) i el Banc Santander (29%) també en expansió a Amèrica Llatina es fa amb un important nombre d'accions [8]. A partir del 2003 el grup majoritari serà el Grup Planeta i el 2012 es fusionarà amb GIA La Sexta.
Com veiem, les corporacions mediàtiques tenen una ideologia comuna que és qui determina la seva intervenció en la política nacional i internacional: el negoci. Quan el capital està en joc les empreses no competeixen entre si, pacten. Els seus interessos es defensen incidint en l'opinió pública que és qui, en els sistemes representatius, inclina la balança a favor d'un govern o un altre que defensarà millor o pitjor els beneficis econòmics dels seus aliats. En el cas de Atresmedia les empreses i persones (empresaris i paraperiodistas) que han marcat les seves línies editorials en diferents moments històrics han tingut d'una o altra forma interessos, és a dir, negocis a Amèrica Llatina i per tant un govern com el veneçolà disposat a governar seguint criteris diferents al màxim benefici per a les elits, necessàriament s'ha convertit en un enemic a batre.
En el cas d'Antena 3 i Atresmedia i la seva campanya contra Veneçuela existeix a més una connexió amb el gran enemic del govern bolivarià que és l'empresari Gustavo Cisneros que, curiosament, va obtenir la nacionalitat espanyola fa poc. Cisneros és el gran magnat de les comunicacions veneçolà els mitjans de comunicació compten amb el 60% de l'audiència veneçolana [9], és l'home més ric de Veneçuela i més posseeix negocis en altres àrees com el sector immobiliari. Al 2014 el govern d'Espanya presidit per Mariano Rajoy va concedir a la seva esposa propietària de la fundació Phelps, principal mecenes de la Fundació Reina Sofia i propietària de la col·lecció d'art llatinoamericà més completa del món, l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi.
Cisneros porta temps intentant invertir a Espanya especialment en el món de la comunicació. Va tractar de comprar La Sexta quan era president Rodríguez Zapatero encara que va perdre la licitació amb el Grup Zeta (amb el que tenia participació accionarial a Antena 3 entre 1992-1997) El seu interès no només és tractar d'adquirir alguna televisió autonòmica (Telemadrid o Canal Sur) sinó que vol que els continguts audiovisuals que produeix la seva empresa als EUA puguin entrar a Espanya. De fet Venevisión (el seu principal empresa de comunicació) ha venut a Telecinco i Antena 3 diverses produccions. Actualment Cisneros té interessos en més de 30 companyies i té clients en més de 90 països. Al seu currículum empresarial cal sumar el personal que el complementa: amic personal de l'expresident del Govern espanyol Felipe González (que últimament està molt actiu en la seva intromissió en la política veneçolana), també de l'expresident nord-americà Gerge Bush, de l'ex secretari d'Estat Henry Kissinger i del multimilionari David Rockefeller. Al novembre de 2015 el grup de mitjans i comunicació Cisneros i el fons de capital privat Velum Ventures van invertir 2,5 milions de dòlars a l'empresa d'origen colombià Fluvip per consolidar la seva expansió a Amèrica Llatina, EUA i Espanya. [10]
Tot gran empresari defensa els seus interessos de manera que no és desgavellat suggerir que a Cisneros li interessa moure els fils de què disposa per orientar el proper govern a Espanya i per descomptat per disparar des de l'exterior contra el govern bolivarià.
La propietat dels mitjans, els seus vincles amb els bancs, amb les institucions i altres formes de capital ens ajuda a comprendre els objectius en què s'insereixen les notícies que es construeixen. La forma en què els mitjans operen i les armes que empren ens permeten entendre el com ens influeixen.
La televisió, no només és el mitjà que monopolitza la formació de l'opinió pública sobre la política, també ha adquirit el monopoli de les emocions. Les notícies ja no ho són si no poden sensacionalizarse. La principal arma de l'paraperiodista és l'espectacularització i dramatització. Bourdieu deia de la televisió que "escenifica en imatges, un esdeveniment i exagera la seva importància, la seva gravetat, així com el seu caràcter dramàtic, tràgic" [11] i que això és clau per manipular les emocions. D'altra banda, encara que ens sembli que les imatges són la base de les notícies televisives, la realitat, com mostra la "notícia" d'Antena 3 que utilitzem de model és que les imatges per si soles són incomprensibles "Calen paraules extraordinàries. De fet, paradoxalment, el món de la imatge està dominat per les paraules "[12]. Si veiem una dirigent de la CUP muntar en un autobús algú ens ha de dir de què es tracta, què hem de veure. Si volem posar en relació a Veneçuela, Podem, la CUP i ETA algú ens ha d'explicar i dir què estem veient en uns fragments d'imatges, generalment, incomprensibles. Les imatges simplement creen efectes de realitat, per això es treuen imatges d'arxiu, d'altres fets, se les descontextualitza i es les utilitza per explicar una altra cosa. En realitat es realitzen muntatges que se'ns presenten com notícies.
Els espectadors sempre estan disposats a creure allò que, o coincideix amb la seva visió del món, o se'ls presenta com un fet inqüestionable. El que flota en l'ambient és recollit pel paraperiodista reelaborat amb retalls d'aquí i d'allà i disparat de nou a l'audiència amb format notícia, és a dir, amb fets, noms, etc. D'aquesta manera les idees preconcebudes adquireixen valor de realitat. Les notícies es construeixen a gust del consumidor.
Marx deia sobre el fetitxisme de la mercaderia que quan un producte es convertia en mercaderia s'esborraven les petjades de la seva producció. Les condicions socials, el context i els objectius de les notícies desapareixen engolits per la voracitat de l'espectador famolenc sempre de notícies espectaculars. El que importa és que quedi ocult el procés de producció de la notícia i els objectius que es persegueixen.
Els periodistes solen pensar que quan s'analitza les seves pràctiques i quan s'investiga sobre els objectius i lògica dels mitjans s'està fent una denúncia contra algú, o que els ataca. Res més prop de la realitat ja que qualsevol investigació bàsica sobre els mitjans, al convertir-los en objectes d'investigació, llança el resultat que els periodistes són malipuladores tant com manipulats i que no poden desprendre de la responsabilitat de matar consciències, de la mateixa manera que un mercenari o un soldat professional acaba amb la vida d'éssers humans. Els paraperiodistas, els seus caps, els polítics i tertulians que financen, promouen i consenten que aquesta espècie deprede nostre entorn comunicacional són responsables de la devastació de les nostres ments, de la tergiversació i la manipulació que tracta de torçar la voluntat dels pobles i si no ho aconsegueix prepara el terreny per a la intervenció armada o els cops d'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS