Es llegeixen multitud de comentaris apassionats sobre què passaria en el cas que finalment hi hagués una ruptura de la unitat política d'Espanya i Catalunya s'independitzés. No obstant això, ningú o gairebé ningú s'ha aventurat a fer un càlcul mitjanament seriós sobre el que realment podria passar basant-nos en els fonamentals de l'economia catalana i del que seria, després de la ruptura, Espanya. En aquest article, tracte d'abordar aquest assumpte des d'un punt de vista tècnic.
Per a això, es pot utilitzar com a primera aproximació, tot i conscients que es requereixen refinaments posteriors, un model keynesià en què s'estimi la demanda interna final, tenint en compte que en economies tan endeutades amb l'exterior com l'espanyola no és possible ia mantenir dèficits exteriors de forma persistent. Requerim per tant saber quin és el flux de béns i serveis entre Catalunya i l'exterior, així com entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Afortunadament, els estadístics de Idescat han fet per nosaltres ia una bona part del treball, que és la de calcular els fluxos de béns i serveis entre Catalunya i la resta d'Espanya i Catalunya i l'estranger. Prenent aquestes dades, es calcula quina seria la situació macro a nivell exterior d'aquests hipotètics dos països independents.
El primer que crida l'atenció és que Catalunya manté un voluminós superàvit exterior de gairebé el 12% del PIB. Per posar aquesta xifra en context, Alemanya va tenir el 2013 (última dada en Eurostat) un 6,1% del PIB i dins d'Europa només superarien Catalunya Irlanda i Luxemburg.
El segon és que el superàvit exterior espanyol es reduiria en una mica més d'un terç en aquesta eventual ruptura de l'Estat, però que encara seguiria en positiu en un 1,7% del PIB.
Suposant que s'establís un nou equilibri amb l'exterior en un punt similar al que es troba Espanya actualment a causa del estrangulament financer que pateix (3% de superàvit exterior) i que impedeix estimular més la demanda interna, i aplicant un model keynesià simple, podem calcular el nou PIB d'equilibri per a ambdues economies.
Amb una propensió marginal a importar d'aproximadament 0,3 en l'economia espanyola, això suposaria que el nou equilibri de l'economia de la resta d'Espanya s'establiria en un nivell un 4% inferior a l'actual, el que vol dir que entraria en recessió durant el primer any després de la ruptura amb un decreixement d'aproximadament un 1% (3% de creixement actual menys 4% d'impacte de la ruptura). Com veiem, la repercussió tampoc seria massa important i en tot cas molt menor que la vista a la crisi de 2007-2013.
L'impacte a Catalunya, però, sí que seria molt més significatiu, ja que el creixement seria extremadament potent i l'economia catalana aconseguiria l'equilibri en un nivell de PIB aproximadament un 30% superior a l'actual (9 / 0,3). És a dir, que pujaria des dels 28.000 euros per càpita actuals a 37.000, és a dir, un nivell superior al francès i lleugerament inferior a l'alemany, entrant per tant plenament al club dels països més rics d'Europa.
Seria enormement beneficiosa per a l'economia catalana, ja que la seva indústria exportadora i el seu sector turístic són els més potents d'Espanya
És clar que, sense tenir en consideració factors polítics dels que parlaré ara, des del punt de vista purament econòmic la independència de Catalunya seria extremadament beneficiosa per a l'economia catalana, ja que la seva indústria exportadora i el seu sector turístic són els més potents d'Espanya .
No obstant això, hem de tenir en compte que vivim en un món complex en què els factors polítics tenen una gran importància. En primer lloc, hi ha el problema de que la major part de la població espanyola fora de Catalunya està en contra que Catalunya s'independitzi. Això vol dir que en cas que finalment es produeixi aquest fet, serà molt conflictiu, el que inevitablement es traduirà en unes conseqüències de tipus econòmic.
Espanya pressionaria perquè Catalunya quedés fora de la UE, i si així fos, això permetria prendre a Espanya, el major soci comercial de Catalunya, represàlies en forma d'aranzels. Tot i així, cal tenir en compte que Espanya forma part de l'OMC, i que per tant aquests aranzels estarien molt limitats i tindrien un escàs impacte en el comerç entre els dos països. Més enllà d'això, és dubtós que les probables campanyes propagandístiques entre la població catalana i espanyola en pro de vetar els productes de l'altre país tinguessin una importància gran, especialment a llarg termini.
Sobre la decisió que finalment prengués la UE sobre si seria d'aplicació la Convenció de Viena sobre successió d'estats en matèria de tractats de 1978, en principi, en tenir totes les parts implicades signada aquesta convenció, Catalunya heretaria absolutament tots els tractats signats per Espanya , inclosos el de pertinença a la UE i el de Maastricht. No obstant això, això no es pot donar per fet i en cas que no fos així s'obririen greus incerteses per a l'economia catalana, que sens dubte repercutirien de forma molt negativa en la necessària refinançament del deute que segurament es heretaria d'Espanya (tema complex si la ruptura és per les males i en el qual no entraré en aquest article). Però una vegada més, i donada la molt avantatjosa situació macro de l'economia catalana després de la independència, és segur que aquesta situació seria transitòria.
En conclusió, les anàlisis que s'estan fent de la situació en què quedarien les dues economies després de la ruptura són molt simplistes i absolutament exagerats i no tenen en compte els fonamentals econòmics. Espanya gairebé amb seguretat patiria una breu recessió i l'impacte seria molt limitat, mentre que Catalunya, en cas d'haver problemes polítics, patiria també una recessió que tindria una durada curta seguida d'una fortíssima expansió econòmica, mentre que si la ruptura fos amistosa ni tan sols patiria tal recessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS