Tot estava preparat, ben preparat, per aquest misteriós matrimoni de conveniència entre el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol, amb Ciutadans com alcavota. En el qual, utilitzant un article inconclús, confús i molt manipulable 155 de la constitució de 78, retrotreu a l'actual Estat espanyol, a les pitjors i més fosques etapes de la història, sempre negra i dictatorial d'Espanya.
Ja puguin intentar justificar l'aplicació d'article com vulguin, refugiats en el que vulguin, agafats al que desitgen, però en cap concepte, podran convèncer els demòcrates, del veritable Cop d'Estat a la democràcia que acaben de cometre.
El Parlament de Catalunya, està compost per diputats, elegits de forma democràtica pel poble català en unes eleccions autonòmiques legals i constitucionals, a l'empara de la Constitució del 78 i, per tant, és un Parlament legal i democràtic. El mateix, i de la mateixa manera democràtic i legal, va triar, amb la majoria parlamentària necessària a Carles Puigdemont com a legítim president de la Generalitat de Catalunya, del Govern de Catalunya, i això en una democràcia és, ha de ser sagrat, ja que emana de la voluntat popular.
Aquesta voluntat popular no pot, sota cap concepte ser violada, ni violentada per cap partit, o agrupació de partits. Menys encara suspendre un parlament i un govern. El menor intent d'això és, abans de res i sobretot antidemocràtic. Menys encara, quan els partits que provoquen tal indecència, són aquells que menys suport democràtic tenen a Catalunya. Que un Partit com el Popular, amb menys del 8% dels vots catalans, intenti ara governar des de Madrid, és repeteixo, almenys, indecent. No es pot governar des dels despatxos el que no es guanya a les urnes. Violentar la voluntat d'un poble és i torno a repetir, un intolerable Cop d'Estat a la voluntat popular.
La Política, el que consagra la política, és l'art del diàleg, de la consecució d'objectius que millorin la qualitat de vida democràtica social, i econòmica de les persones a les que es governa. Des de l'ús dels vots que són confiats per a ells. El Govern d'Espanya ho és per la voluntat popular, aquesta mateixa voluntat amb què ho fa el Govern de Catalunya. La mateixa. Aquesta mútua legalitat és la que no s'ha tingut en compte. No ens enganyem doncs, el Govern d'Espanya, el Cap de l'Estat espanyol, tenen l'obligació política, constitucional i moral, de trobar una solució dins de la política.
Ni el Govern d'Espanya, ni el Cap de l'Estat, que des del meu parer, ha deixat de banda la seva obligació constitucional de mediació, per posar-se al servei d'una banda, han entès que el conflicte no emana per tant, ni del Parlament, ni del Govern, ni de Puigdemont, Forcadell o Junqueras, ni de cap altre polític; sinó que emana de la aspiracions legítimes al seu dret a decidir dels Josep, Núria, Toni, Pere, Eduard, Cecs, Joan, Marta, Oriol ... ciutadans que s'aixequen a les sis del matí per anar a treballar, i guanyar un salari, mai suficient ni digne, amb el que els paguen, a vostès el salari que cobren tots els mesos. Han fracassat en la seva tasca de llegir el que un poble demana, i en comptes de seure a escoltar a tot un poble, s'enfronten a aquest. Han fracassat com a polítics, com a Govern, i com a Cap d'Estat.
Quan un Govern fracassa des de la política, des del diàleg i activa un article de la dimensió de 155, el primer que ha de fer és dimitir en ple i convocar al poble a eleccions generals per decència personal, política i democràtica. Però és que el problema és encara més greu. El Cap d'Estat, ha fracassat també en la seva obligació constitucional de mediació, i per tant, hauria de abdicar per les mateixes raons, però davant aquesta dificultat, que menys d'enfrontar al poble al qual representa, i córrer la mateixa sort que el Govern a les urnes. Que el poble decideixi.
El Govern de Catalunya va ser elegit amb el mandat popular per realitzar un referèndum, en el qual, a la vista de les contínues negatives de negociar sostres competencials autonòmics recollits en la reforma paralitzada, al Constitucional per la ceguesa política del Govern de Rajoy. Decidissin els ciutadans, que relació o no, volia tenir amb l'Estat espanyol. Aquesta realitat innegable, mai va ser respectada ni entesa pel sord i ara cec, Govern de Mariano Rajoy que no ja, des d'aquest moment, Govern d'Espanya.
Per tornar a instaurar la democràcia segrestada a Espanya, el primer és aturar el 155. Demanar al Parlament de Catalunya que paralitzi la Declaració Unilateral d'Independència DUI, fins que el poble espanyol en el seu conjunt, triï a un altre Govern, o bé ratifiqui l'actual . El que decideixin les urnes. Començar a tractar el conflicte des de zero, des de l'inici i buscar una solució democràtica i política al problema que han buscat, des de la intolerància que tant identifica, des de sempre, a la florida i casposa dreta espanyola.
Tot el que no sigui això, és posar a tot l'Estat espanyol en una tessitura insuportable. Si no per al 155, hi haurà DUI i llavors què? Ens obligaran a veure les detencions de càrrecs electes, o com es hi intervé un Parlament mentre la ciutadania surt als carrers i és reprimida amb la mateixa violència, o més que la vista l'1 d'octubre? ¿I si ho aconsegueixen, criden a eleccions a Catalunya i el 80% de la població no participa, si a les mateixa no es presenten els partits nacionalistes? Que tindrà Catalunya ¿un govern elegit pel 20% de la població mentre milions de persones es manifesten als carrers?
Potser és el que busquen, per d'aquesta manera donar una altra volta al cargol de la dictadura i aplicar un estat d'emergència nacional i retallar encara més les llibertats. Provocar, incitar a la resta de demòcrates a sortir als carrers, i llavors davant del caos produït suspendre, totes les llibertats a Espanya.
Aquest és el veritable risc del 155, que ja ningú dubte, que se sap com s'entra, però no com se'n surt. Aquest és el perill del 155, potser buscat per aquest partidisme PP- PSOE-Cs per perpetuar el poder i llavors sí, i és la meva humil i personal opinió, amb la qual es pot estar d'acord no, considerada com vulguin considerar-la, estan en el seu ple dret, tapar tots els casos de corrupció de PP i PSOE, treure els corruptes de les presons i substituir-lo per als demòcrates que no estiguin d'acord amb la línia imposada per PP i PSOE. Perquè a Ciutadans, un cop usat, el tiressin com a una burilla a l'asfalt, perquè la primera pluja ho arrossegui a la claveguera de l'oblit.
És per tot això, que va concloure i afirmo des de la meva llibertat d'opinió i expressió, que em s'empara en la Constitució espanyola a la qual tant defensen i fan servir per als seus interessos. Què l'aplicació del 155, és el primer pas per a un veritable Cop d'estat, a la voluntat ciutadana a Catalunya i a continuació l'Espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS