El cop d'Estat constitueix una violació i falta de reconeixement cap a la legitimitat constitucional ja que atempta contra les reglamentacions legals d'arribada i permanència en el poder.

Es coneix com a cop a l'acte i conseqüència de colpejar, un verb que fa referència tant als impactes físics com als de caràcter simbòlic. L'Estat, per la seva banda, és una modalitat que permet organitzar a una societat de manera sobirana i coercitiva i amb autoritat per regular el funcionament de la comunitat dins d'un determinat territori.

En conjugar les definicions d'ambdós termes sorgeix la noció de cop d'Estat. Es tracta d'una acció violenta duta a terme per forces militars o rebels que busca quedar-se amb el govern d'un Estat. El cop d'Estat, d'aquesta manera, suposa la substitució de les autoritats existents i el canvi de comandament de les institucions estatals per imposició.

En concret per establir l'origen del terme hem de retrocedir a la França del segle XVIII quan va començar a utilitzar-se aquell per referir-se a totes aquelles accions de caràcter violent que el rei portava a terme sense tenir en compte les normes establertes, moral i legalment, en la societat. El fet que les escometés d'aquesta manera s'emparava en què eren necessàries pel bé comú.

El cop d'Estat constitueix una violació i falta de reconeixement cap a la legitimitat constitucional ja que atempta contra les reglamentacions legals d'arribada i permanència en el poder. És possible distingir entre dos grans tipus de cops d'Estat: el cop institucional és aquell que té lloc quan arriben al poder certs integrants del propi partit en funcions, mentre que el cop de caràcter militar és concretat per les forces armades. En les últimes dècades s'ha sumat la noció de cop de mercat per fer referència als canvis institucionals que tenen lloc per la pressió de grups econòmics en condicions de desestabilitzar l'economia.

Entre els cops d'Estat més importants de la història destaca, per exemple, el que va tenir lloc a Espanya en l'any 1936. Una acció aquesta que va ser duta a terme contra el govern regnant en aquest moment, la II República, i que va desembocar en l'època més cruenta del país: la Guerra Civil. Un conflicte bèl·lic que va portar horror, desolació i mort a la nació i que acabaria amb la instauració d'una dictadura imposada pels revoltats al front va estar Francisco Franco.

No obstant això, a Espanya han tingut lloc altres cops d'Estat igualment rellevants. En concret un altre dels més coneguts va ser el fallit que va ser dut a terme el 23 de febrer de 1981 pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero. Un pla que va ser frustrat gràcies a l'acció del Rei i del general Alfonso Armada.

En el que va de segle XXI també s'han produït diversos cops d'Estat a tot el món. Entre els més significatius hi ha el de Tailàndia el 2006 per part de l'exèrcit, el d'Hondures el 2009 o el d'abril de 2012 a Guinea Bissau.

Hi ha diversos termes que solen utilitzar com a sinònims de cop d'Estat però que, en realitat, tenen altres significats. Una revolució, per exemple, implica un canvi social profund, cosa que pot no estar present en un cop d'Estat. La guerra civil, d'altra banda, és un enfrontament militar estès en el temps entre integrants d'una mateixa societat (el cop d'Estat, en canvi, és una acció ràpida). Les rebel·lions, revoltes i motins, finalment, són desobediències col·lectives sense intencions de prendre el poder -