dijous, 19 d’octubre del 2017

LA CAMPANYA MEDIÀTICA i l'efecte demolidor dels aparells polític-mediàtic del Règim sobre la vulnerable presa independentista, compartint un mateix discurs, ja alliberats de les seves falsaris disfresses ideològics.







Serien indistingibles les veus i els discursos dels tertulians, els periodistes i dels líders polítics de qualsevol dels partits contraris al procés independentista.
Tots semblarien una mateixa veu.

El lema pesat que s'utilitzaria constantment per part de tots seria "si en lloc d'obsessionar-se amb el seu deliri independentista, la Generalitat s'haguessin preocupat d'això, aquesta desgràcia no s'hauria produït"

Les crítiques es focalizarían primer sobre els Serveis Socials de la Generalitat, els seus serveis d'Atenció als Joves, i els Assistents socials, criticant els seus protocols de detecció de joves vulnerables o amb potencials problemes psicològics.

"Si en lloc d'obsessionar-se amb el seu deliri independentista, els Serveis socials de la Generalitat s'haguessin preocupat d'això, aquesta desgràcia no s'hauria produït".

No obstant això, el gran focus de les crítiques, se centraria en els centres escolars. Es acusaria als docents de gastar totes les seves energies en complir amb "l'adoctrinament independentista, i de no preocupar-se en tenir els protocols adequats per detectar els joves problemàtics".

Tot el sistema educatiu català seria triturat sense pietat, per tots els mitjans de comunicació nacionals; es criticaria durament la política d'immersió lingüística, les polítiques d'integració d'immigrants o de persones procedents d'entorns conflictius i els protocols de comunicació dels centres d'ensenyament amb els serveis socials; sortirien fins de sota les pedres professors que denunciarien presumptes pressions de la Conselleria d'Educació catalana, així com tot tipus de presumptes pràctiques irregulars, reals o inventades.

"Si en lloc d'obsessionar-se amb el seu deliri independentista i en l'adoctrinament dels joves, les escoles catalanes s'haguessin preocupat realment d'educar i fer la seva feina, aquesta desgràcia no s'hauria produït"

Les Associacions de Pares d'Alumnes que anteriorment a la Black Op ja havien denunciat als mitjans el "adoctrinament a les escoles catalanes", ara s'erigirien en els grans portaveus de la indignació popular i en els protagonistes de l'assetjament i enderrocament al sistema educatiu català .

Poc menys que serien tractats de profetes per alguns mitjans de comunicació ... "ells ja ens advertien sobre la bogeria que regnava a Catalunya, però no ens ho volíem creure".

Paral·lelament, es incentivaria l'aparició de grups o associacions de pares, que es presentaran davant l'opinió pública com a presumptes independentistes (encara que fos mentida), i acusessin a la Generalitat de no haver protegit als seus fills, mentre "els polítics centraven els seus esforços i desviaven els diners de tots en el maleït 'prucés' independentista ".

El lema central del missatge se centraria a destacar la idea: "la Generalitat, obsessionada amb el seu deliri independentista, no ha protegit als nostres fills".

L'efecte seria demolidor, qui podria defensar un projecte independentista, impulsat febrilment per un govern que no hagués sabut protegit els fills dels ciutadans catalans?

Ja saben que el "nen mort" és la 'bomba atòmica' del arsenal manipulatiu mediàtic ...

Seria la fi del "prucés" i dels seus líders polítics, per sempre vinculats amb la matança en aquesta escola o institut.

Per a més súmmum, els mitjans de comunicació nacionals es encarnizarían amb els Mossos d'Esquadra, als quals acusarien d'incompetència i irresponsabilitat per no haver pogut evitar que un jove es fes amb armes procedents d'un grup de delinqüents comuns, o de no detectar que els familiars del jove ja disposaven d'armes a casa, si aquest fos el cas.

"Si en lloc d'obsessionar-se amb el seu deliri independentista i en amagar informació a la Policia espanyola, els Mossos s'haguessin preocupat que els joves no accedeixin a armes als carrers de Catalunya, aquesta desgràcia no s'hauria produït".

Com podem veure, tota la culpa de la terrible matança recauria íntegrament sobre les esquenes de la Generalitat, el sistema educatiu català i l'independentisme com a projecte ideològic i social.

Ningú podria sospitar de cap maniobra estranya, ningú podria apuntar amb el dit acusador a la policia espanyola, ni al govern central, ni a Mariano Rajoy, ni al Rei d'Espanya, ni als mitjans de comunicació del règim, ja que seria impossible trobar cap vincle entre ells i els esdeveniments.

La jugada seria tan rodona, que fins i tot les escoles i instituts, que són els centres de votació als quals es convocaria als catalans a votar al pseudo-referèndum de l'1 d'octubre, es convertirien en testimonis muts de les terribles conseqüències del " desvari independentista ", en estar plens d'espelmes, missatges i recordatoris cap als alumnes morts.

Com es podria cridar a una votació en un centre escolar, després d'una matança en una escola?

Aquest pseudo-referèndum seria ja impossible i el projecte independentista, quedaria tocat de mort.

De fet, amb un atac d'aquest tipus, s'aconseguirien simultàniament els 3 objectius que abans destacàvem:

1-descarrilar el procés independentista abans que arribi al seu zenit amb el pseudo-referèndum de l'1 d'octubre.

2-Mostrar-als catalans la incapacitat i irresponsabilitat del govern català i de les seves forces de l'ordre per governar el país.

3-Destruir o danyar definitivament l'independentisme català com a idea o projecte de futur perquè no torni a reproduir-se en un futur.

No cal dir que a hores d'ara, els més rabiosos gossos ultra-fatxes dels que tant ens avergonyim els espanyols de bé, estaran salivant davant la hipòtesi que hem exposat i calculant quants cadàvers de joves catalans els agradaria veure escampats pels passadissos de algun centre escolar.

Sigui com sigui, volem deixar clar que les elucubracions que exposem en aquest article, no són un advertiment concreta sobre alguna cosa que vagi a succeir.

Que quedi ben clar, que no estem dient que hi haurà un atac a una escola.

Simplement, vam inventar hipòtesis i després vam jugar a fer conjectures al seu voltant.

En aquest cas concret, el nostre joc de conjectures, ens ha portat a imaginar com es podria fer una Operació Negra (Black Op) que definitivament paralitzés el procés independentista català i quins requisits hauria de reunir per assolir els seus objectius.

Simplement, volíem elucubrar sobre com podria ser una hipotètica operació de falsa bandera, posterior als atacs de Barcelona ... i hem arribat a aquesta conclusió: hauria de ser un incident sense aparença terrorista, que només afectés les competències exclusives de la Generalitat.

De moment, molts dels nostres jocs de conjectures, han anat encaixant (desgraciadament) amb la realitat posterior dels fets.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS