dilluns, 2 d’octubre del 2017

TOTS FORA AQUESTA ÉS LA MEVA DEMOCRÀCIA. L'emoció dels votants és barrejava amb els Escenes de barbàrie que és difonien als Mitjans de comunicació i els Xarxes socials. Uns quants dels ferits, després de dir ser atesos, retornaven ALS Col·legis, on és van ver agents del cos dels Mossos d'Esquadra plorant i la gent gran era generalment aplaudida.






Catalunya no oblidarà mai l’1-O. La brutalitat policial de les forces de seguretat espanyoles per impedir la celebració del referèndum va acabar d’empènyer la majoria del país cap a un camí sense retorn. En un missatge consensuat amb els partits i les entitats independentistes, Carles Puigdemont va apel·lar a la mediació europea, convençut que el conflicte català ja no és un afer intern, i va proclamar que els catalans s’han “guanyat el dret de tenir un estat independent en forma de república”, apuntant a una declaració formal de la independència d’acord amb la llei del referèndum. El Parlament ho decidirà. CCOO i UGT es van sumar a la convocatòria d’una vaga general per demà. El sobiranisme pretén ara aturar el país, avançant en l’anomenada mobilització permanent.

A l’hora de tancar aquesta edició, no hi havia xifres de l’escrutini i l’executiu va xifrar en tres milions les persones que es van mobilitzar sobre un cens de més de cinc milions. La diferència entre la xifra de mobilitzats i la dels que van poder participar en la votació serà, per a la Generalitat, imputable a la repressió de l’Estat. No hi havia xifres del nombre d’urnes requisades per les forces de seguretat espanyoles.

Mariano Rajoy va defensar que havien fet el que havien de fer. El també líder del PP va exigir a la Generalitat la renúncia al seu projecte polític i el retorn a una “normalitat institucional” que no va definir. La Moncloa va actuar amb l’aval explícit del PSOE i Cs. També, segons va remarcar, amb un aval “sense fissures” de la Unió Europea. Podemos se’n va desmarcar totalment.

El nombrós balanç de ferits, 844 ahir a la nit, i les dificultats que va generar el setge judicial i policial a les urnes en el funcionament del dispositiu, no van impedir que riuades de persones es congreguessin durant tot el dia als col·legis electorals per exercir el dret a vot pacíficament. Finalment, en molts punts del país es van tancar els col·legis de manera preventiva o es van concentrar els esforços per guardar les urnes. El recompte va ser lent i dificultós, però en tot cas blindat per la ciutadania als carrers.

El govern va presentar una denúncia contra les forces policials espanyoles per la seva actuació “desproporcionada” i l’impediment de l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió, manifestació i el dret de participació en assumptes públics. L’Ajuntament de Barcelona estudiarà presentar una querella criminal per vulneracions de drets humans. A la capital es van concentrar desenes d’actuacions policials violentes, però n’hi va haver igualment a pobles d’arreu del país que van ser literalment arrasats. També van resultar agredits periodistes. Els principals mitjans internacionals van recollir la barbàrie. La CNN titulava: “No ha passat” i “La vergonya d’Europa”.

L’emoció dels votants es barrejava amb les escenes de barbàrie que es difonien als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Alguns dels ferits, després de ser atesos, retornaven als col·legis, on es van veure agents del cos dels Mossos d’Esquadra plorant i la gent gran era generalment aplaudida. Davant de la imatge de repressió policial que va exhibir l’Estat espanyol, la societat catalana exhibia una capacitat organitzativa i de defensa civil sense precedents. També es van veure bombers entomant les càrregues de la Policía Nacional i enfrontaments puntuals entre els Mossos i agents policials espanyols. Eren petits miralls de les diferències amb què van actuar els Mossos (prioritzant que no s’alterés la “normal convivència ciutadana” i aplicant els principis de “proporcionalitat i oportunitat”) i les càrregues coordinades i violentes de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. Segons el govern espanyol, però, van ser en tot moment “proporcionades”. El Ministeri de l’Interior va denunciar que 19 policies i 14 agents de la Guàrdia Civil van requerir “atenció mèdica immediata arrel de la seva feina als col·legis”. Sis jutjats van obrir diligències per investigar si els Mossos havien desobeït el mandat judicial amb la “inactivitat”.

Els efectius de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil van començar a carregar violentament contra ciutadans congregats a partir de les nou del matí, l’hora prevista perquè s’obrissin els punts de votació. Amb l’argument de complir amb la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, perquè s’impedís el referèndum requisant el material electoral, els agents espanyols van colpejar i agredir ciutadans a cops de porra, bales de goma i l’ús de gasos lacrimògens en alguns casos. L’objectiu era requisar urnes i paperetes. Malgrat això, la benemèrita havia assegurat a primera hora del matí que el dispositiu informàtic del referèndum havia estat “desactivat”, inutilitzant el cens universal, i per tant s’anul·lava de facto la jornada electoral. La del cens compartit era la carta sorpresa que es guardava la Generalitat per intentar burlar els impediments logístics com a conseqüència de les intervencions policials. Permetia que els votants exercissin el seu dret a qualsevol col·legi, amb el propòsit que el tancament d’alguns centres no exclogués de la lliure participació bosses senceres del cens. Com a conseqüència dels atacs de la Guàrdia Civil a les xarxes de connexió dels col·legis i a l’aplicació central, les votacions van començar tard en molts casos i es van alentir sincopadament al llarg de tota la jornada. La matinada d’ahir, la majoria de col·legis, 1.134, es van despertar ocupats per desenes i centenars de persones i, a les cinc, els veïns van acabar de protegir-los. Els Mossos es van limitar a informar, per parelles, de la impossibilitat que els col·legis es mantinguessin oberts per a la votació. La nit va ser tan plàcida que difícilment s’albirava la intervenció brutal dels cossos policials espanyols.

No es va impedir l’arribada de les urnes ni les paperetes, guardades amb una cohesionada xarxa ciutadana que va coordinar-se en secret amb els 7.235 representants de l’administració electoral. La primera càrrega contra ciutadans que obria una jornada de brutalitat policial va ser a Sant Julià de Ramis, on havia de votar Puigdemont. També van intentar impedir que ho poguessin fer amb normalitat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a Sabadell i el vicepresident del govern, Oriol Junqueras. Tots ells van exercir el seu dret a vot en col·legis alternatius.

Al llarg del dia, les càrregues es van succeir a les ciutats, on es concentraven les actuacions de la Policía Nacional, i a nuclis més petits, on tendia actuar la Guàrdia Civil. La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, va ser agredida a la conselleria. Va denunciar el robatori de material informàtic i la seva tauleta personal. Malgrat tot, tots els membres de l’executiu van aconseguir, més tard o més d’hora, dipositar el seu vot a les urnes. A mig matí, el portaveu del govern, Jordi Turull, va anunciar que el 73% de les meses s’havien constituït. Malgrat la repressió brutal, segons Puigdemont, ahir es van guanyar “molts referèndums”. Al vespre, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil van plegar veles al port en espera de noves instruccions .


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS