L'Estat existent a Espanya és qualsevol cosa menys un Estat democràtic, de que els seus vicis i contradiccions ha emergit una Espanya a la vora del fracàs, miserable i injusta, que va poder haver estat gran. La causa principal del gran drama d'Espanya és que l'actual Estat és una dictadura de partits i de polítics sense controls ni frens, continuació natural i sense traumes del vell Estat Franquista.
Des de la distància, sense les passions i entusiasmes dels anys 70, es percep clarament que després de la mort del dictador no arribo la democràcia sinó la regeneració d'un autoritarisme que tenia ja trets cadavèriques. Tot aquella "transformació" va ser producte de la cosmètica perquè mai es va educar al ciutadà perquè fos demòcrata i el vell autoritarisme va seguir vigent, igual que la verticalitat i l'absència del ciutadà. Es va fabricar amb pintura de camuflatge un sistema al que van cridar democràcia però que no tenia els atributs bàsics d'una democràcia autèntica, sense separació de poders, sense protagonisme ciutadà, sense societat civil, sense controls suficients al poder dels partits, sense unes lleis justes assumides per tots, sense representació real dels ciutadans a l'Estat i sense respecte a la veritat i la transparència, que són l'espina dorsal de les democràcies. Van seguir en els seus llocs els mateixos jutges, els mateixos alts funcionaris de l'Estat i els mateixos generals i comandaments. No hi va haver depuració, ni cap revisió de les seves actuacions, ni càstig per a ningú, ni indici de democràcia real, només un lamentable i sota autoritarisme camaleònic, recobert amb pell d'ovella.
L'antifranquisme volia depuració i renovació dels jutges, militars, famílies polítiques i comandaments policials, però no n'hi va haver i en el seu lloc el rei, que havia jurat els principis del Moviment Nacional, va convèncer als partits, amb l'ajuda inestimable d'Adolfo Suárez , que "canviés tot perquè tot seguís igual", aplicant de manera magistral el principi de Lampedusa.
Contemplar l'actual Estat espanyol com el continuador natural del Franquisme és l'única manera d'entendre la corrupció existent, la impunitat de la casta dominant, la manca de controls al poder polític, la repressió policial dels humils que es rebel·len, dels desnonats i dels pobres, la injustícia regnant, la corrupció, els impostos abusius, el blanqueig de diners, el menyspreu als principis democràtics, la baixa qualitat de l'educació i el vergonyant interès dels que manen per embrutir i aborregar a una ciutadania que no té de drets suficients. Quan els estats es construeixen sobre la falsedat i l'engany, els valors solen enfonsar-se i la corrupció i l'abús floreixen. És el que ha passat en aquesta Espanya, convertida avui en una cort de porcs fabricada sobre la mentida.
Els lladres i brètols no són castigats si pertanyen a les elits del sistema, com ocorria en el passat, mentre que el lladre que roba per fam se li aplica la llei amb rigor i acarnissament. Dels milers de pocavergonyes que han saquejat Espanya en les últimes dècades, tot just mitja dotzena de caps de turc estan a la presó, mentre que les presons espanyoles desborden de desgraciats que han robat un pernil, han estat enxampats amb uns grams de droga o han desafiat el poder de la casta.
Ara, des de la perspectiva històrica, es descobreix amb claredat meridiana que el Franquisme no va morir amb Franco sinó que va ser renovat, camuflat i rejovenit amb la contribució traïdora de partits polítics com el socialista, el comunista i els nacionalismes, que es van unir a la dreta en aquella lamentable i indigna operació cosmètica.
A mesura que creix la dissensió, la protesta i el rebuig dels ciutadans al poder polític a Espanya, emergeix el Franquisme encobert i es fan visibles els brots d'autoritarisme. El projecte de llei de "seguretat" de Fernández Díaz és un programa de repressió autoritària que condueix a limitar la llibertat de premsa i d'expressió. És només un exemple però hi ha molts altres, com el reforç de la policia, el control dels jutges i la supressió de la Justícia gratuïta.
L'anomenada "operació Aranya" desenvolupada per comandaments de la Guàrdia Civil i que consisteix a detenir una sèrie d'individus que escriuen barbaritats en els seus comptes de Twitter i Facebook, és un altre exemple de que la repressió és allà mateix, amagada, i que sortirà a flotació quan el poder es senti realment en perill.
A l'Espanya actual no es respecta cap de les normes bàsiques de la democràcia: no existeix separació de poders, no hi ha una justícia igual per a tothom, ni imperi de la llei, ni eleccions realment lliures, ni una premsa capaç d'informar amb veracitat i de fiscalitzar amb la veritat als grans poders, ni una societat civil forta i independent capaç de servir de contrapès al poder, ni càstig per als corruptes i els malvats amb poder, ni controls suficients que limitin el poder dels partits polítics i dels polítics professionals, ni democràcia interna en els partits, ni decència en les institucions públiques.
Però si s'observa amb lupa, es descobreix que l'Estat espanyol conserva, convenientment ocults i tapats, tots els vicis i drames de l'autoritarisme del que procedeix.
Aviat, si la rebel·lia ciutadana contra la injustícia, la corrupció i l'abús segueix en augment, la massa d'espanyols que ignora que el vell segueix incrustat en l'ànima de la novetat descobrirà la veritat i tots veurem als vells fantasmes repressors i autoritaris, avui amagats en la hipocresia, sortir als carrers a reprimir sense caretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS