Les pensions estan més garantides en una Catalunya independent. El PP ha escollit fer campanya amb les pensions "perquè és un argument fàcil per a qui no sap més". "Al mercat de treball estem molt millor que la mitjana espanyola, segons els càlculs del Col·lectiu Wilson, mentre a l'Estat espanyol hi ha 2,48 treballadors per pensionista, a Catalunya hi ha 2,54.

Millors indicadors que Espanya

"Són mentides flagrants, el que està dient Albiol", critica Paluzie, que defensa que "justament les pensions estan més garantides en una Catalunya independent que dins de la caixa única espanyola". En la mateixa línia, Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra, afirma que "si algú diu que les coses no serien iguals, ja prejutja alguna cosa per fer por a la ciutadania, que tindria" que "demostrar".

Al món, a més dels sistemes mixtes, hi ha dos grans sistemes de pensions: el de capitalització individual i el de repartiment. L'espanyol, com el de la majoria de països europeus, és de repartiment. A diferència del sistema de capitalització, on cada treballador té el seu fons individual en què es fan les aportacions, el sistema de repartiment es basa en el fet que els actuals treballadors paguen les pensions dels actuals jubilats. Per a la seva viabilitat, hi ha dos elements clau: el mercat de treball i la demografia.

"Al mercat de treball estem molt millor que la mitjana espanyola, i pel que fa a la demografia, la diferència no és tan gran, però també estem un polsim millor", apunta Elisenda Paluzie. D'una banda, la taxa d'ocupació és més alta, així com els salaris mitjans també són més elevats (fet que augmenta les cotitzacions socials). D'altra banda, la població està una mica menys envellida que a l'Estat espanyol, sobretot per l'efecte que ha tingut la immigració. Un indicador per mesurar la viabilitat del sistema de repartiment és la ràtio d'ocupats per pensionista. Segons els càlculs del Col·lectiu Wilson, mentre a l'Estat espanyol hi ha 2,48 treballadors per pensionista, a Catalunya hi ha 2,54.

De la mateixa manera, Guillem López Casasnovas defensa que les pensions podrien arribar a millorar en una Catalunya independent. "D'entrada, les bases de cotització mitjanes i la taxa d'ocupació són més altes que la mitjana estatal", justifica l'exconseller del Banc d'Espanya. I afegeix: "Després, si calgués aplicar recursos tributaris per a la seva sustentació, la capacitat fiscal catalana és superior. També hi ha altres qüestions, com la major capacitat per a incorporar nova immigració estrangera a curt termini o el major accés a pensions privades complementàries que té Catalunya ".

Un sistema insostenible per tot arreu

Elisenda Paluzie recorda que, des del 2009, la Seguretat Social espanyola està en dèficit i no per això s'han deixat de pagar les pensions. "Aquest dèficit hi ha anys que s'ha cobert amb el Fons de reserva de la Seguretat Social i altres anys que s'ha cobert directament amb els pressupostos generals de l'Estat", indica la professora d'Economia. El 2011, aquest Fons de reserva de la Seguretat Social va arribar a tenir 66.000 milions d'euros. Va tancar el 2016 amb 15.000 milions. Només durant l'any passat es van extreure 20.136.000.

"Si en el moment en què Catalunya s'independitza encara està en situació de dèficit, es cobrirà amb els pressupostos de la República, com fa l'Estat espanyol, que a més seran superiors perquè recuperarem els 15.000 milions d'euros anuals del dèficit fiscal," argumenta Paluzie. De totes maneres, afegeix, l'actual sistema de pensions té un problema: l'arribada de la generació del baby boom a la jubilació. "Però aquest problema el tindrem, sigui Catalunya independent o no ho sigui. S'haurà de fer reformes tant a Catalunya com a Espanya", recorda.

Guillem López Casasnovas creu que "en els cànons actuals, el sistema de repartiment català seria tant o més sostenible que l'espanyol". Tot i els problemes que pot encarar a mig termini el model, el catedràtic considera poc "aconsellable" que Catalunya fes un canvi a un sistema de capitalització individual durant la seva transició política.

Un sector "vulnerable"

Sobretot pel seu pes cada vegada més important, els pensionistes s'han convertit en un dels principals objectius de les campanyes electorals i polítiques. També són un blanc perfecte de les campanyes de la por, especialment davant escenaris desconeguts o incerts. Sense anar més lluny, en el referèndum d'independència d'Escòcia del 2014, les persones majors de 70 anys van votar en un 67,1% en contra de la independència d'aquest país. En canvi, els votants d'entre 25 i 29 anys van votar a favor de la independència en un 62,2%

Segons Guillem López Casasnovas, el PP ha escollit fer campanya amb les pensions "perquè és un argument fàcil per a qui no sap més". Segons el catedràtic d'Economia, fer campanya amb les pensions "permet malèvolament incidir en persones grans, fràgils i de preocupació prevalent en una única dimensió: com arribar a final de mes". No obstant això, López Casasnovas no ho considera un argument molt sòlid. "Se m'ocorren àmbits molt més robustos que el de les pensions", assegura. Amb la independència, l'Estat perdria uns ingressos que "avui engreixen el repartiment global de comunitats molt més deficitàries que la catalana".

"Com en la Seguretat Social existeix aquest problema a tot arreu, s'agafen a qualsevol xifra negativa que troben, la manipulen (en el sentit que no la contextualitzen) i afecten la part de la població més vulnerable, que no té possibilitats d'ingressos alternatius ", critica Elisenda Paluzie. No obstant això, la professora veu un costat positiu: "Si tant els espanten, els poden mobilitzar a votar 'no' el dia del referèndum. I una de les claus del referèndum és una bona participació".