Pacte de Silenci de bona part de la Premsa, de l'alineació per ocultar el que de veritat passa entre PP, PSOE i Ciutadans i el que Rajoy amaguen de Catalunya, el conflicte sobiranista i independentisme amb el silenci del bloc constitucionalista i els grans mitjans de comunicació, s'ha encarregat d'ocultar, minimitzar i manipular perquè només import el rebuig al procés.

No hi ha país occidental la Democràcia hagués pogut resistir que en la mateixa setmana, al marge de la crisi sobiranista, l'inspector cap de la Policia de Delictes Monetaris asseguri, al Parlament, que hi ha indicis que el president del Govern va cobrar diners en B dins d'una trama de corrupció de màxima envergadura.

Durant l'última setmana han passat coses a Espanya més greus que les relacionades amb el conflicte sobiranista, però un pacte de silenci del bloc constitucionalista i els grans mitjans de comunicació (amb honorables excepcions de grans i valents periodistes), s'ha encarregat d'ocultar, minimitzar i manipular perquè només import el rebuig a l'independentisme.

Tampoc molts Executius haguessin quedat indemnes a la burla i falta de respecte que ahir van demostrar els principals lampistes del PP a la trama Gürtel: Francisco Correa i Álvaro Pérez "El bigotis" en declarar des de presó en el judici. Per a dir, "El Bigotes" fins va dir que havia de marxar perquè estava en un curs de cuina.

Que en la mateixa setmana, l'EPA amb dades oficials ens digui que els espanyols cobrem menys cada any, i que més de tres milions de persones guanyen menys de 1.000 euros també hauria de fer pensar en com van les coses realment per aquesta Espanya que només fa mal si parla un català independentista.

Per no parlar de la intervenció d'Hisenda a l'Ajuntament de Madrid. És com i un cop aplicat l'article 155, ja tot li estigués permès

Que el que va ser president popular de la Comunitat de Madrid i mà dreta d'Esperanza Aguirre, Ignacio González, tingués prop de cinc milions d'euros -segons l'exclusiva de la cadena SER- ocults en comptes a nom de societats titulades per testaferros a Colòmbia, i que també aquesta setmana hagi quedat en llibertat fins a la celebració del judici, hauria de posar vermell a tots i cadascun dels polítics d'aquest país que li van donar el seu suport. I a tot un Estat de Dret que permet, però, que Junqueras i els seus consellers segueixin a la presó.

Que mentre, a Espanya, se segueixi sense detectar a temps casos de maltractaments a menors, que a Màlaga hi hagi en un col·legi públic una plaga de puces des de fa setmanes sense la corresponent actuació ni tancament del centre per part de la Junta d'Andalusia, que Joana Rivas segueixi sense recuperar als seus fills per decisió de la Justícia espanyola, els menors estan en mans del seu maltractador a Itàlia, i que els Pujol, Rato, Urdangarín i més delinqüents segueixin sense entrar a la presó per això que la Justícia és lenta només per a alguns, no ho hagués resistit cap Govern democràtic d'occident per molt que Espanya tingui el suport de Juncker com a president de la Comissió Europea.

Confesso que no sóc molt de la teoria de la conspiració. Però avui més que mai entenc a la meva companya i directora d'opinió de Diario16, Beatriz Talegón. Avui em costa creure que la crisi sobiranista, la crispació creada, l'alineació gairebé unànime dels mitjans de comunicació, no tingui a veure amb mantenir a Rajoy on està, amb la recuperació del bipartidisme i amb no sé què més bastards interessos.

Espanya té un problema, sí, molt greu. Però sento comunicar-los que no és el sobiranisme.

El Pacte de Silenci de bona part de la Premsa, de l'alineació per ocultar el que de veritat passa entre PP, PSOE i Ciutadans, no em provoca només por, rebuig i indefensió. El que de veritat em fa és molt fàstic.