divendres, 22 de desembre del 2017

Letònia obria la porta a reconèixer una Catalunya independent però, però, però ... la prioritat era mantenir la unitat d'Espanya i El Govern va amagar al Congrés l'enviament de les tropes de guerra a Letònia, aprovant en Consell de Ministres sense comunicar la seva destinació , perquè aquests (Letònia) no es posicionessin a favor de la independència catalana tot i que aquesta recorregués a la 'via bàltica'. Mariano Rajoy va comprar la posició de Letònia a favor de la unitat d'Espanya amb un contingent de combat de 313 militars i 80 vehicles per la frontera russa.







Un contingent de combat ocultat al Congrés
A diferència d'altres destacaments que Espanya ha enviat a l'exterior en missió de manteniment de la pau o per instruir militars estrangers, el contingent que Mariano Rajoy ha desplegat a la frontera russa destaca per la seva capacitat de combat. No és un destacament simbòlic: "És la primera vegada", explica Defensa, "que els carros de combat Leopard 2E-el blindat més gran i potent de les Forces Armades, concebut per a accions de guerra- i els vehicles de combat d'Infanteria Pizarro intervenen en una missió a l'exterior ". Més enllà dels 313 militars, el nucli de la força són els carros.

Han estat sis unitats de Lleopard i catorze de Pizarro les desplaçades a la frontera russa, acompanyades dels seus respectius "carburants especials" adaptats al fred extrem. Completen el destacament "12 transports eruga cuirassats (TOA), diversos vehicles de combat de sapadors, una secció d'armes de suport amb morters i míssils anticarro Spike i una altra de drones".

Desplegades a 200 quilòmetres de Rússia, les tropes formen part d'un desplegament internacional voluntari de l'OTAN "defensiu i dissuasori" contra un presumpte assalt rus als països bàltics. A més dels quatre estats que acullen les tropes (Polònia, Estònia, Letònia i Lituània) i els EUA, només 12 països més s'han unit a la missió dels 29 socis de l'Aliança Atlàntica. Espanya té el segon major contingent estranger en sòl letó i Rajoy ja ha expressat la seva voluntat de convertir-se en el primer. "A diferència d'altres missions, les tropes espanyoles no faran patrulles, sinó que es limiten a estar llestes per intervenir", reconeix el departament de María Dolores de Cospedal.

"Hem de favors": els esforços del Govern per impedir que es reconegués la independència catalana
Mariano Rajoy i els seus ministres han ocultat al Congrés i als mitjans de comunicació el treball de la democràcia espanyola per impedir que la comunitat internacional reconegués la declaració d'independència catalana. No obstant això, han volgut deixar pistes perquè els sectors més conservadors, que van demanar mà dura amb Catalunya des del primer moment, poguessin lligar caps.

"Els interessos nacionals són a tot arreu", va afirmar el president a Letònia quan va anar a passar revista a les tropes a l'agost en un breu discurs. Margallo, per la seva banda, ha estat encara més clar quan ha estat qüestionat sobre això, i ja va revelar "l'esforç que ha costat i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet" en una entrevista a 13TV al març.

Llavors l'exministre d'Exteriors va confessar els esforços de l'Executiu perquè els països bàltics (Estònia, Letònia, Lituània) no es posicionessin a favor d'una Catalunya independitzada per la via bàltica. Aquests estats van legitimar la seva independència de l'URSS basant-la en un molt ampli consens social, que el sobiranisme intent emular replicant fins i tot el format de les seves més conegudes mobilitzacions. Així va passar amb la cadena humana de 2013, que va copiar la formada entre Estònia, Letònia, Lituània el 1989. "He estat en els països bàltics quatre vegades. I no és que tinguem especials interessos econòmics allà ...", deixava caure l'exministre Margallo.

Un altre dels indicis sobre els "favors" que ha pogut prometre l'Executiu per impedir el suport internacional al sobiranisme va arribar al setembre. El mateix matí que Rajoy va aterrar als EUA per entrevistar-se amb Donald Trump El País publicava que Espanya aportaria fons per primera vegada a la coalició contra el Daesh. El Govern filtrava a la capçalera de Prisa que la "primera aportació" seria de 15 milions d'euros. Dos dies després, en la compareixença oficial de l'ambdós presidents, Trump es posicionava a favor de la unitat d'Espanya mostrant idees vagues de la situació: "No sap qui és Rajoy, possiblement ni li interessa", va explicar a Públic el director del departament de traducció de la Texas A & M International University, analitzant el llenguatge del mandatari nord-americà.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS