dijous, 22 de febrer del 2018

El pes polític i economic de Catalunya . . Espanya és un Estat ètnic en la mesura que discrimina l’accés al poder per raó de llinatge.







Catalunya té el mateix pes econòmic, demogràfic i territorial sobre Espanya que Alemanya sobre el conjunt de la UE. Fins i tot, la llengua catalana, és una llengua tan parlada a Espanya com l’alemany entre les llengües de tota la UE. I tanmateix, Catalunya no té ni el mateix reconeixement, ni la mateixa representació, ni la mateixa capacitat d’influència sobre Espanya que Alemanya sobre les institucions de
la UE.

La manca de representació dels catalans en els òrgans superiors de l’administració i en les institucions de l’Estat és un atemptat contra la igualtat entre els espanyols proclamada a la Constitució de 1978. Però sobretot és fruit d’una política de segregació no reconeguda oficialment en contra dels pobles assimilats
per la cultura i llengua castellana i en benefici de Castella, impedint que Espanya pugui desenvolupar la seva diversitat interna com un valor afegit. Ans al contrari.

Aquest fenomen s’explica en part, per la desídia i la connivència d’alguns agents polítics, econòmics i socials de Catalunya, que han renunciat a defensar els drets i els interessos del territori al que representen.

Sigui com sigui Espanya no s’ha fet a imatge de Catalunya, sinó d’altres regions. Tota la maquinària de l’Estat espanyol està pensada per drenar la nostra economia i neutralitzar el nostre veritable pes sobre el conjunt de l’Estat. Espanya és un Estat ètnic en la mesura que discrimina l’accés al poder per raó de llinatge.

El 2012, la Unió Europea va rescatar Espanya d’una més que probable fallida que hagués tingut greus repercussions sobre el sistema de l’Euro. A la pràctica, això va suposar un rescat encobert de la banca comercial espanyola després que s’evidenciés l’existència de gran quantitat d’actius tòxics en els seus balanços com a conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària. Les milionàries ajudes de la UE
mai han arribat ni als agents econòmics i productius, ni a les economies domèstiques en forma d’accés al crèdit. Només han servit per quadrar els balanços de les entitats financeres.

El rescat de la Unió Europea va comportar una concentració sense precedents de tot el sistema bancari espanyol. La gran banca comercial va fer servir part del rescat i la seva influència política per apropiar-se de les petites entitats financeres i caixes d’estalvi. En pocs anys varen desaparèixer una quarantena d’entitats bancàries.
En una primera fase es va produir una concentració de les caixes d’estalvi més petites. En una segona fase, les caixes d’estalvi resultants varen ser intervingudes pel Banc d’Espanya i posteriorment absorbides per les grans entitats bancàries espanyoles, normalment amb capital espanyol i seu a Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS