PP es reparteix el Constitucional amb jutges de marcada ideologia i habituals en FAES i residents a Madrid, un d'ells va ser diputat del PP durant 17 anys i el seu president va militar entre 2008 i 2011. El del Constitucional és només un cas més d'òrgan per llei en què acaba predominant el repartiment de cadires entre els dos principals partits.

En les notícies jurídiques i polítiques és habitual trobar un adjectiu annex a cada un dels 12 magistrats del Tribunal Constitucional (TC), màxim òrgan jurídic a Espanya: conservador o progressista. La relació dels jutges que componen aquest òrgan va més enllà d'una alineació ideològica amb els dos principals partits de l'oposició, com es va demostrar quan els papers de Bárcenas van revelar que Francisco Pérez dels Cobos, president del TC, havia estat militant del PP entre 2008 i 2011.

El president de l'organisme ha admès aquest fet en el ple del tribunal i s'ha emparat en la llei del propi constitucional, que només veta els jutges pertanyents a un partit polític si ocupen càrrecs directius en el mateix. Encara que va ser nomenat magistrat del TC en 2010, no va ser fins al 2013 quan es va convertir en president de l'organisme en substitució de Pascual Sala.

La seva vinculació amb el PP va més enllà que les seves quotes com a militant. Pérez dels Cobos és un habitual en escrits i jornades de FAES, la fundació vinculada als populars: apareix en articles publicats el 2006 i 2007 i en una jornada en 2009 sobre la reforma laboral organitzada per la fundació que presideix l'expresident Aznar al costat de l'ara ministra Fátima Báñez.

Però el president del tribunal no és l'únic dels seus membres amb vinculacions polítiques. Format per 12 magistrats nomenats per nou anys, l'elecció de cada un d'ells depèn, en bona part, de l'aritmètica política postelectoral. Quatre d'ells són elegits pel Congrés, quatre pel Senat, dos pel Consell General del Poder Judicial i altres dos directament pel govern de torn.

Encara que en molts dels currículums dels actuals membres podem trobar vinculacions a PP i PSOE, hi ha diferents graus d'afinitat, que van des de la coincidència ideològica a la pertinença. Entre aquests últims casos trobem el d'Andrés Ollero Tassara, elegit per la cambra baixa al juliol de 2012 a proposta del PP: des de desembre de el 86 fins a 2003, quan ho va deixar per dedicar-se a l'ensenyament, va ser diputat del PP al Congrés. L'any 2000, Pilar del Castillo, llavors Ministra de Cultura en el govern d'Aznar, li va concedir la creu d'Alfons X el savi.

Magistrats, habituals en FAES i residents a Madrid
No només Pérez dels Cobos ha posat la seva ploma i la seva paraula al servei de la fundació FAES, vinculada al PP i presidida per José María Aznar. Dos dels 12 membres del TC han participat en xerrades i articles: Enrique López i López i Pedro José González-Trevijano Sánchez. Tots dos van ser nomenats al juny de 2013 pel govern presidit per Rajoy.

La participació d'Enrique López a les jornades de FAES és, com a mínim, intensa. Apareix com a assistent, ponent o coordinador d'aquest tipus d'esdeveniments en les memòries de 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2010 i suma 46 actes.

A més d'haver escrit articles per a la fundació en anys anteriors, com 'Reforma i defensa de la Constitució', Pedro José González-Trevijano ha participat en els actes del campus d'estiu de FAES en més d'una ocasió. Al juliol de 2012, després d'agrair que li tornessin a convidar, lloa als seus companys de taula, com es pot veure en el vídeo de la ponència. És en aquest moment en què reivindica la seva amistat amb dos homes importants del PP i diu "el meu bon amic" a Javier Zarzalejos, secretari general de FAES; i "estimadíssim amic" a Ignacio Astarloa, diputat que va sumar diversos càrrecs importants en els governs de José María Aznar.

Rector de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid fins a la seva crida a formar les files del Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va tombar la seva tercera victòria per dirigir la universitat perquè no podia acumular més de dos mandats. De fet, la seva relació amb els pesos pesants dels populars no acaba en FAES. Trevijano va nomenar doctor honoris causa Rodrigo Rato el 2009, amb tota la cúpula del PP present per aplaudir la decisió.

Completen l'anomenada ala conservadora: Juan José González Rivas, nomenat pel Congrés a l'estiu de 2012 a proposta del PP; Santiago Martínez-Vares García, elegit pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al juny de 2013; i Ricardo Enríquez, avalat pel Senat i que va substituir Francisco José Hernando Santiago, mort el novembre de 2013.

Els socialistes perden pes

L'arribada del PP al govern va portar amb si, després de les oportunes negociacions entre els dos principals partits espanyols, un canvi de forces al TC. Ara els magistrats proposats pels populars són majoria, però el PSOE encara conserva algunes relacions al tribunal.

Luis Ignacio Ortega Álvarez va ser director del departament d'Afers Institucionals del gabinet de presidència del Govern durant 1986 i 1987, en la segona legislatura de Felipe González. Al 86, Narcís Serra -llavors ministre de Defensa- li va concedir la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Militar amb distintiu blanc.

Juan Antonio Xiol Ríos, nomenat el juny de 2013 pel CGPJ, també va tenir càrrec en el govern de González: va ser director general de relacions amb l'Administració de Justícia des de 1985 fins a 1990. En 2010, amb el PSOE de nou en el poder, el llavors ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, li va concedir la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica.

Aquest no era el primer distintiu que recollia Xiol Ríos de mans d'un executiu socialista. A l'abril de 1996, després de perdre les eleccions i amb el govern en funcions, el llavors ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, va aprofitar un dels seus últims reials decrets per concedir-li la Gran Creu de l'Ordre de Sant Raimon de Penyafort.

Al juliol de 2012, via designació pel Congrés, el PSOE també va poder proposar i col·locar a un dels seus candidats: Fernando Valdés Dal-Ré. Segons apunten alguns mitjans, va participar en la redacció del programa electoral de Zapatero per a 2004 i ha publicat diversos articles a El País. Hem preguntat al PSOE la seva vinculació amb aquest programa electoral i seguim esperant resposta. El que sí podem afirmar és que Valdés va ser director general del servei jurídic de l'Estat entre el 86 i el 90, durant el govern socialista.

Si el PP es queda amb la presidència, la vicepresidència es la reparteix el PSOE: Adela Asúa Batarrita, proposada pel Parlament Basc quan el PSE de Patxi López dirigia Euskadi i triada pel Senat al desembre de 2010. La seva germana s'ha presentat en diverses ocasions en les llistes del PSOE com a independent, l'última a les eleccions a l'ajuntament de Bilbao. Encarnación Roca, la quota catalana del TC, va ser proposada pel Parlament i elegida pel Congrés el 2013.

El del Constitucional és només un cas més d'òrgan independent per llei en què acaba predominant el repartiment de cadires entre els dos principals partits. De fet, l'últim repartiment de cromos entre PP i PSOE va acabar amb acords per designar, a més de a magistrats del TC, al Defensor del Poble, els 12 llocs al Tribunal de Comptes i els cinc a la Junta Electoral Central.